Cures de l’aspidistra per al racó més fosc de casa
Una aspidistra viu amb la llum justa per llegir amb el llum encès, menys que gairebé qualsevol planta d’interior. El que la mata no és la foscor, és la regadora. Aquí tens la llum que vol, com saber quan regar-la, què et diuen les fulles, els tipus que hi ha i com dividir-la.
- Aguanta menys llum que gairebé qualsevol planta d’interior, i el sol directe li crema les fulles.
- Rega-la només quan el substrat estigui sec dos dits per sota.
- Creix tan a poc a poc que una de gran ha trigat anys, i això és el que pagues.
L’aspidistra, la pilistra i la planta de ferro són la mateixa planta
És una perenne de fulla persistent del sud del Japó que creix a partir d’un rizoma, una tija gruixuda i subterrània que avança de costat i treu cada fulla pel seu propi pecíol. No té tronc ni branques. El que veus és una mata de làmines coriàcies i verd fosc que surten directament del substrat, cadascuna amb entre 16 i 20 nervis paral·lels. El nom botànic és Aspidistra elatior.
Una mata adulta arriba a entre 30 i 90 cm d’alçada i una amplada semblant, i una sola fulla fa de 50 a 60 cm. Hi arriba a poc a poc. El rizoma treu unes poques fulles noves per temporada, així que triga anys a omplir un test, i per això una de gran costa el que costa. Una Monstera et dona una fulla enorme en una temporada. Aquesta no.
Pilistra, planta de ferro, orelles de burro i planta de l’àvia són tots la mateixa planta, i si hi has arribat per qualsevol d’aquests noms has arribat bé. El de planta de ferro ve de la Revolució Industrial, quan aguantava la nau de la fàbrica amb poca llum i pols, i George Orwell va titular així la seva novel·la del 1936, que és per què surt un llibre en una cerca de plantes. Serveix per al racó on no viu res més.
Les fulles tallades d’aquesta planta es venen com a verd de floristeria amb aquest mateix nom, i són fulles: duren unes setmanes en un gerro i s’han acabat. La planta viva demana llum i aigua, i a canvi creix i canvia de forma. A la guia de cures hi ha les altres setze amb la llum i el reg que demana cadascuna.
La llum que vol una aspidistra, del passadís fosc a la finestra
Una aspidistra viu on tu encendries el llum per llegir. Les dues fonts d’extensió la situen en ombra filtrada o ombra profunda i descarten el sol directe, i ombra profunda allà vol dir menys de dues hores de llum directa al dia, o cap. És menys del que accepta gairebé qualsevol planta d’interior.
La forquilla té dos extrems i val la pena conèixer-los tots dos. En ombra profunda creix més a poc a poc i la fulla es queda d’un verd més fosc. A ple sol la fulla es descoloreix a taques, i una taca descolorida no torna a agafar color, així que una fulla cremada es talla en comptes d’esperar que es recuperi. La Llengua de sogra aguanta el mateix racó fosc si vols una segona planta a l’habitació.
La llum també decideix el reg. Com més clar és el lloc, més de pressa s’asseca el test, així que la mateixa planta en un passadís fosc passa molt més temps entre regs que una vora la finestra. Encerta primer el lloc i el reg surt sol. Si tens més racons foscos que plantes, a plantes d’interior amb poca llum hi ha les altres que els aguanten.
Reg de l’aspidistra i la prova del dit
Regues quan el substrat està sec dos dits per sota, i en una habitació fosca aquest moment arriba més tard del que esperes. Fica-hi el dit i comprova-ho en comptes de regar un dia fix.
El rizoma n’és el motiu. Emmagatzema aigua, així que la planta sobreviu a l’oblit i es podreix quan no se l’oblida, i la RHS assenyala la podridura d’arrel per excés de reg com allò que cal evitar aquí. La podridura apareix a la base del pecíol abans que a la fulla, com una zona tova i fosca que notes amb el polze. La Planta ZZ falla igual i pel mateix.
Dues comprovacions, totes dues gratis. Fica un dit al substrat fins al segon artell, i si és humit, espera. Després aixeca el test: un que encara té aigua pesa força més que el mateix sec, i al cap d’un temps llegiràs el pes abans que el dit. Això és el que la fa fàcil de portar. Perdona l’oblit, i l’única cosa que la mata és una rutina fixa.
El substrat de l’aspidistra i quan canviar-la de test
Un substrat normal d’interior amb alguna cosa gruixuda a dins és tot el que demana aquesta planta. Adoba poc per damunt d’això, i només mentre treu fulles noves: la RHS ho deixa en un adob universal per a plantes d’interior un cop al mes, de primavera a finals d’estiu, i una planta que creix així de poc a poc no en pot fer servir més.
- La barreja. La RHS fa servir meitat substrat amb base de terra i meitat universal, tots dos sense torba. Un grapat de perlita o escorça a dins manté l’estructura oberta.
- Per a què serveix la part gruixuda. Evita que la barreja es compacti al voltant d’un rizoma que passarà anys al mateix test, i una barreja compactada és la que reté l’aigua que el podreix.
- Quan canviar-lo de test. A la primavera, quan treguin el nas arrels pels forats. En aquesta planta això són anys, no temporades.
- Quina mida de test. Una més, mai diverses. Un test massa gran reté aigua on el rizoma no arriba, i un de just no és cap problema.
L’aspidistra a l’exterior, al balcó o al jardí
A fora vol ombra, i el que la limita és el sol i no el fred. UF/IFAS ho diu sense embuts: va igual de bé en ombra filtrada que en ombra profunda, i no s’ha de plantar a ple sol. Una fulla que es crema a fora es crema més de pressa que a dins, perquè no hi ha res entre ella i el cel.
Per al fred, les dues fonts d’extensió donen les zones de rusticitat USDA 7 a 11, que van d’uns -18 °C a l’extrem fred fins a un clima sense glaçades al càlid. Això cobreix gairebé tota Catalunya. L’extensió d’Arkansas registra la part aèria morta fins a terra a uns -7 °C en un jardí exposat, amb el rizoma viu a sota per rebrotar a la primavera, així que terra endins demana un lloc arrecerat.
En un parterre funciona com a entapissant, a poc a poc. UF/IFAS la planta a entre 30 i 45 cm, perquè s’estén per rizoma i tanca els buits en anys i no en una temporada, així que compra ara les plantes que demani la superfície. L’elecció és senzilla. Ombra tot el dia i a fora et creix una planta més gran que a dins. Sol de tarda en qualsevol època de l’any i a dins és millor casa.
Una aspidistra a la paret
Un exemplar jove encaixa a la butxaca i una mata adulta no. Les fulles surten amb pecíols llargs d’un rizoma que no para d’eixamplar-se, així que la planta se li fa gran al tauler en comptes de caure per davant, i arribat aquest punt passa a un test de terra i es divideix. El que fa bé mentrestant és la paret mateixa, que sol ser la superfície amb menys llum de l’habitació. El Potos entra a la butxaca a qualsevol mida.
El tauler petit fa 24 × 24 cm i la seva butxaca admet 1,8 litres de substrat. Penja d’una sola frontissa sobre un sol ganxo de paret, així que del cantó de la paret és un cargol, un tac i un forat. Tracta el pes ple com el d’un quadre pesat amb marc i no com el d’un pòster, així que el pladur demana un tac d’expansió i el maó un de normal. El que aguanta cada ancoratge amb el substrat mullat és a penjar plantes sense foradar.
- Tria un exemplar jove, de dues o tres fulles, i treu-lo del test.
- Afluixa el pa d’arrels amb els dits fins que càpiga a la butxaca.
- Col·loca’l, omple al voltant i pressiona suaument.
- Rega a poc a poc, en quantitats mesurades, fins que el substrat estigui humit per igual.
Problemes de l’aspidistra: fulles grogues i malalties
Gairebé tot el que li passa a la pilistra és aigua, i la fulla et diu cap a quin costat. Un groguejat que avança per la mata fulla a fulla sol ser de més. Les puntes marrons i seques solen ser de menys, o de massa adob. L’Espatifil·le et dona aquesta mateixa informació en unes hores i aquesta triga setmanes, així que la revises en comptes d’esperar un símptoma.
Hi ha una distinció que val més que la resta de la taula. Una fulla vella i cansada a l’exterior de la mata és normal i s’estira des de la base. Una zona tova i fosca a la base del pecíol és el rizoma, i aquesta planta surt avui del test. Amb les puntes marrons, retalla seguint la forma de la fulla en comptes de fer una línia recta, i tracta la punta com un símptoma d’aire sec o de sals de l’adob i no com el problema.
| What you see | Why | The fix |
|---|
| Fulles de fora grogues, una a una | Edat, o un substrat que fa massa temps que és moll | Estira la fulla des de la base i comprova el substrat abans de tornar a regar. |
| Puntes marrons i seques | Aire sec, o sals de l’adob acumulades al test | Retalla seguint la forma de la fulla, rega més i adoba menys. |
| Base del pecíol tova i fosca | Podridura del rizoma per excés de reg | Treu la planta, talla tot el que sigui tou i replanta en substrat nou amb més drenatge. |
| Taques clares, gairebé blanques, que no es recuperen | Sol directe | Canvia-la de lloc i talla les fulles cremades. No tornen. |
| Fulles apagades i amb pols | La pols bloqueja la poca llum que li arriba | Passa-hi un drap humit cada poques setmanes. |
| Teranyines fines o punts enganxosos al revers | Aranya roja o cotxinilla, totes dues citades per la RHS en aquesta planta | Renta les fulles i revisa el revers a cada reg. |
Les flors de l’aspidistra surten arran de terra
La flor queda sota les fulles, a la superfície del substrat, i per això gairebé ningú no en veu cap. NC State Extension descriu una copa de vuit lòbuls de menys de 2,5 cm, en marró apagat, crema o porpra, que obre a l’estiu. L’extensió d’Arkansas registra flors solitàries, porpres i en forma de campana just per damunt del terra, entre la fullaraca, a la primavera. Aparta les fulles i mira el substrat si en vols trobar una.
A dins de casa, en test, és poc freqüent. NC State Extension diu que floreix molt rarament i que necessita més llum de la que sol tenir a l’interior per fer-ho, i cap rutina de cures no la provoca de manera fiable. Si hi has arribat buscant una flor blanca, això és el que convé saber abans de comprar: és petita i apagada en comptes de vistosa, i obre a l’altura del turmell, tapada per les fulles.
Tipus d’aspidistra: variegata, Milky Way i la verda comuna
Hi ha tres formes que val la pena conèixer i la resta són plantes de col·leccionista. El que la taula no et pot explicar és per què no totes volen el mateix lloc. La RHS registra que les formes variegades reverteixen a verd llis amb molt poca llum, així que les marques per les quals has pagat s’apaguen al mateix racó on la verda comuna va millor. Deixa el racó més fosc per a l’espècie llisa i posa les marcades on hi hagi llum de debò, però sense sol a sobre.
| Varietat | Com es reconeix | Llum que demana | Hi cap, a la butxaca? |
|---|
| Aspidistra elatior, l’espècie llisa | Verd fosc uniforme, coriàcia, sense marques | D’ombra profunda cap amunt | Sí, mentre és jove |
| Milky Way | Verd fosc esquitxat de punts crema o blancs | Ombra amb llum de debò, o els punts s’apaguen | Sí, mentre és jove |
| Formes variegades | Franges amples crema o grogues al llarg de la fulla | Ombra amb llum de debò, o les franges s’apaguen | Sí, mentre és jove |
Com dividir una aspidistra
Es divideix tallant el rizoma, i a la planta no li importa. Fes-ho a la primavera, quan el test estigui ple i comenci a brotar, perquè una divisió que es queda quieta tot l’hivern és el que fa pensar a la gent que l’ha matat. La RHS demana diverses fulles a cada tros nou, i aquesta és la part que gairebé tothom talla massa fina.
- Un ganivet net i esmolat, perquè un rizoma és massa dur per a unes tisores
- Substrat nou i un test per a cada tros
- Un llençol vell o una safata, perquè això embruta
- La primavera, mentre la planta arrenca a créixer
- Divideix a la primavera, quan comença el brot nou.
- Rega la planta el dia abans, perquè el pa d’arrels surti sencer.
- Treu-la i renta prou substrat per veure per on van els rizomes.
- Talla el rizoma amb un ganivet net i deixa diverses fulles a cada tros.
- Planta cada tros en substrat nou, a la fondària que tenia abans.
- Rega un cop i deixa-la fins que el substrat estigui sec dos dits per sota.
- No esperis res durant una temporada. Les fulles noves arriben quan les arrels s’han posat al dia.
Si deixes el test ple, mantens una mata que continua eixamplant-se. Si la parteixes, tens dues plantes, i la meitat petita és candidata per a la butxaca.
L’aspidistra i la pilistra són la mateixa planta?
Sí, i també planta de ferro, orelles de burro i planta de l’àvia. Són quatre noms corrents per a una sola espècie, Aspidistra elatior, així que tant se val per quin hi hagis arribat.
L’aspidistra és tòxica per als gats i els gossos?
No. L’ASPCA la classifica com a no tòxica per a gats, gossos i cavalls, i NC State Extension diu el mateix per als tres. Tingues en compte que no tòxica vol dir que no enverina l’animal que la mossega, no que la fulla mossegada es recuperi: aquesta planta treu poques fulles a l’any.
Quant viu una aspidistra?
Ningú no publica una xifra, i la pregunta no és aquesta. El rizoma continua traient fulles noves i es pot tallar en plantes noves, així que una mata es divideix en comptes de reemplaçar-se. Les que la gent anomena heretades solen ser divisions d’una divisió.
Pot viure una aspidistra en un bany sense finestra?
No. Una habitació sense finestra no té poca llum, no en té gens, i cap planta no fabrica aliment a les fosques. Aguanta una temporada curta allà i després necessita una habitació amb finestra per recuperar-se.
En què cal fixar-se en comprar una aspidistra?
Compta les fulles i després mira-te-les. Vols pecíols ferms, cap zona tova ni fosca on es troben amb el substrat, i cap taca descolorida d’un lloc assolellat de la botiga. Una de gran costa més perquè ha trigat anys a fer-se, així que el que pagues és el nombre de fulles.
References