Plantes d'interior resistents: què aguanta cadascuna
Quines plantes d'interior resistents ho són de debò, quanta llum i quant reg perdona cadascuna i què no sobreviu ni la més dura.
Una planta d'interior resistent és la que perdona un reg oblidat, l'aire sec de la calefacció i un racó amb menys llum de la que li agradaria. N'hi ha una vintena que ho són de debò. Aquí tens quines són, què tolera cadascuna i on es rendeixen totes.
Què fa resistent una planta d'interior
Una planta d'interior és resistent quan perdona quatre coses. Un reg que se't passa, l'aire sec que genera un radiador, menys llum de la que preferiria i un test que se li ha quedat petit. Les plantes resistents d'interior continuen necessitant llum i aigua, només que amb menys urgència.
De les quatre, la que realment mata és el reg, i gairebé sempre per excés. L'excés d'aigua és la principal causa de mort d'una planta en test, perquè les arrels negades es podreixen mentre les fulles encara semblen sanes. Per això una planta duradora d'interior sol ser una que aguanta el substrat sec, no una que aguanta molta aigua. Si en vols el detall per espècie, el trobaràs a la guia de cures.
Una última distinció, perquè el mercat la difumina constantment. Les plantes naturals d'interior resistents són vives i necessiten llum i aigua. La molsa preservada i les plantes artificials no necessiten cap de les dues, i tampoc no creixen ni canvien mai. Una planta viva sobreviu als teus oblits. El que no existeix és una planta que no necessiti res.
20 plantes d'interior resistents i el que tolera cadascuna
Les tres més dures de la llista són la Sansevièria, la zamioculca i el potus, perquè toleren el ventall de llum més ampli i l'interval més llarg sense aigua. La taula recull les vint plantes verdes d'interior resistents que apareixen a les llistes dels serveis d'extensió universitària d'Iowa State i Missouri.
Les plantes d'interior més resistents tenen una cosa en comú, i convé saber-la abans de triar. Creixen a poc a poc. Una Zamioculca sobreviu mesos d'abandonament precisament perquè fa molt poca cosa amb la llum que rep, així que d'aquí a dos anys continuarà tenint més o menys la mateixa mida. Aquest és l'intercanvi real.
Plantes d'interior grans i resistents per a un saló
Les plantes d'interior resistents grans són una llista curta, perquè la mida exigeix llum i la resistència sol venir de créixer a poc a poc. Aquestes quatre combinen les dues coses, i cadascuna té una condició que decideix si et funciona al saló.
- Monstera. Aguanta llum indirecta i regs irregulars, però necessita un metre i mig d'amplada quan madura. Els detalls de reg són a la pàgina de la Monstera.
- Ficus elàstica. Tolera un racó mig il·luminat i creix cap amunt en comptes de cap als costats, així que hi cap en un pis estret.
- Nolina. Guarda aigua al tronc i perdona setmanes seques. Vol la finestra més lluminosa que tinguis.
- Aspidistra. L'única de les quatre que prospera de debò lluny de la finestra, i també la més lenta.
Amb les plantes altes d'interior resistents compta també el pes del test ple, perquè un cop col·locat no el mouràs sovint. Les plantes penjants són una altra història, i allà un Potus s'asseca abans que a terra, perquè l'aire calent s'acumula a la part alta.
Què no perdona ni una planta d'interior resistent
Cap planta sobreviu a una habitació sense llum natural. Un bany interior o un passadís sense finestra no són llocs de poca llum, són llocs sense llum. Les plantes d'interior molt resistents toleren un racó fosc, però el toleren sense créixer. Treuen fulles cada cop més petites, s'estiren cap a la finestra i es van desfent al llarg d'un any. Quines espècies porten millor la poca llum és una pregunta amb resposta pròpia.
Després hi ha el radiador. Les plantes d'interior resistents a la calor ho són fins a cert punt, i el mal no el fa la temperatura sinó l'aire sec que produeix. Un radiador sota d'un prestatge asseca el substrat més de pressa que no pas la planta pot beure, així que les puntes de les fulles es tornen marrons i trencadisses mentre la superfície de la terra encara sembla humida. Aparta-la mig metre del focus de calor. Amb el fred passa el contrari, perquè un saló fresc no molesta gairebé cap planta, però un corrent d'aire directe d'una finestra mal tancada sí.
En queden dues. L'aigua estancada en un plat podreix les arrels en pocs dies, fins i tot en les espècies més dures. I el sol directe del migdia a través del vidre crema en una tarda una fulla adaptada a la penombra, així que ben poques de les que aguanten ombra aguanten també ple sol. Sobre les flors convé ser clar. Un Espatifil·le sobreviu amb poca llum però només floreix amb llum indirecta abundant, perquè florir costa més llum que fer fulles.
Què hem comprovat sobre les plantes d'interior resistents
El que hem comprovat és d'on surt cada dada d'aquesta pàgina, i el que no hem fet és provar les vint espècies nosaltres. La llista ve de serveis d'extensió universitària, que publiquen els seus criteris, i la tolerància per espècie surt d'aquí i no de la nostra experiència.
Hi ha una cosa que sí que depèn del format i que gairebé ningú no esmenta. Com menys substrat té una planta al voltant, abans s'asseca, així que les plantes d'interior petites i resistents perdonen menys que la mateixa espècie en un test de terra. En un jardí vertical aquesta diferència es nota en qüestió de dies.
Una butxaca de paret com la del Living Canvas conté força menys terra que un test de 20 centímetres. Comprova la terra amb el dit abans de regar i rega en quantitats mesurades en comptes d'amarar.
Conclusió - plantes d'interior resistents
Tria primer el racó. Compta quantes passes hi ha des de la finestra, mira si li toca el sol directe al migdia i comprova si hi ha un radiador a sota. Amb aquestes tres respostes, la taula et deixa dues o tres candidates i ja no importa quina surt més bonica a la foto.
Referències